En la gestió de residus, fent les coses com sempre, hem arribat fins on hem arribat.
La gestió dels residus municipals fa anys que està estancada i encara és lluny de l’objectiu europeu de reciclar el 60 % dels residus municipals l’any 2030.
A escala global, la situació no és millor. Segons el Circularity Gap Report, avui l’economia mundial és només un 6,9 % circular. És a dir, més del 93 % dels materials que utilitzem continuen seguint un model lineal d’extracció, ús i rebuig. I el més preocupant és que la tendència no millora: empitjora.
Durant anys hem aconseguit avançar gràcies, sobretot, a l’eficiència. Hem optimitzat processos, reduït consums i aprofitat millor els recursos. Aquest esforç ha estat enorme i ha donat resultats.
Però sembla evident que ja no n’hi ha prou.
Ha arribat el moment de passar de pantalla.
I per aconseguir-ho no n’hi ha prou de continuar fent millor el que ja fèiem. Cal començar a fer coses diferents.
La clau es troba en dos conceptes inseparables: col·laboració i visió sistèmica.
Fins ara hem gestionat els recursos de manera individual. Cada empresa amb el seu gestor de residus. Cada organització optimitzant els seus propis processos. Cada administració planificant per separat l’aigua, l’energia, els residus o la mobilitat.
Però els recursos no funcionen en compartiments estancs. Formen part d’un mateix sistema.
Hem de deixar de mirar únicament al final del nostre propi tub. Necessitem enfilar-nos a una escala i mirar al nostre voltant. Descobrir qui hi ha al final dels altres tubs. Entendre quins recursos els sobren a uns i quins en necessiten els altres. És aquí on apareixen les oportunitats que, vistes de manera aïllada, simplement no existeixen.
Imaginem un municipi on els residus orgànics de la ciutadania es tracten conjuntament amb les dejeccions ramaderes del territori per produir biogàs. Aquest biogàs podria alimentar la flota d’autobusos urbans, reduint les emissions de CO₂ i la dependència dels combustibles fòssils, alhora que genera un estalvi econòmic per al municipi. Col·laboracions…
La tecnologia per fer-ho ja existeix. El que sovint falta és connectar els actors adequats.
La col·laboració en simbiosi permet transformar un cost en una oportunitat de negoci. Converteix un residu en un recurs i fa econòmicament viables solucions d’economia circular que, de manera aïllada, mai no arribarien a funcionar.
Per això creiem que el veritable salt no vindrà únicament de noves tecnologies, sinó d’una nova manera de relacionar-nos.
Hem de deixar de gestionar recursos per començar a gestionar ecosistemes.
Un enfocament d’ ecosistema industrial, en què empreses, administracions públiques, gestors, operadors i societat col·laborin per trobar sinergies entre sectors i tancar els cicles dels materials, l’energia i l’aigua. Una simbiosi industrial-urbana en estreta col·laboració amb les autoritats públiques i la societat. Una simbiosi agro-urbana-industrial.
Perquè l’economia circular no consisteix només a reciclar més. Ha de consistir a col·laborar millor.
I potser aquesta és l’única manera de passar, finalment, a la pantalla següent.
