Taula de continguts
- El potencial estratègic dels recursos orgànics rurals
- Oportunitats de la simbiosi agroindustrial
- Condicions habilitadores per impulsar la simbiosi agroindustrial
- Una palanca per al desenvolupament rural
Fa uns dies vaig tenir l’oportunitat de participar en el V Congrés Nacional de Desenvolupament Rural i Despoblament de la Federació Espanyola de Municipis. Durant les diferents sessions i converses mantingudes, va sorgir de manera recurrent una idea que considero clau: els territoris rurals no només afronten reptes demogràfics i econòmics, sinó que disposen d’una base de recursos que, correctament articulada, pot convertir-se en una palanca real de desenvolupament.
Des de la perspectiva de la simbiosi industrial, aquests territoris presenten condicions especialment favorables per impulsar models de simbiosi agroindustrial basats en la valorització de fluxos orgànics locals, la cooperació entre actors i la creació de noves cadenes de valor circulars.
El potencial estratègic dels recursos orgànics rurals
Els territoris rurals concentren una gran diversitat de fluxos orgànics, molts dels quals actualment estan infrautilitzats o es gestionen com a residus: dejeccions ramaderes, fangs de depuradora, fracció orgànica de residus municipals, subproductes de la indústria agroalimentària o restes agrícoles. Aquests materials acostumen a suposar un cost de gestió per a explotacions agràries, indústries i administracions locals.
Tanmateix, des d’un enfocament de simbiosi industrial, aquests fluxos s’han d’entendre com a recursos secundaris amb potencial per integrar-se en noves cadenes productives. La clau rau a identificar complementarietats territorials i facilitar la connexió entre actors per transformar aquests residus en inputs productius.
Oportunitats de la simbiosi agroindustrial
Aquestes connexions són les que generen oportunitats de negoci a partir de recursos sobrants (residus, aigua, energia) que es fan econòmicament viables gràcies a la col·laboració en simbiosi. Entre elles, destaquen:
1. Producció descentralitzada d’energia renovable
La valorització de residus orgànics mitjançant piròlisi o digestió anaeròbia permet produir biochar, biogàs i biometà. Aquestes solucions poden abastir explotacions agràries, indústries agroalimentàries o fins i tot comunitats energètiques locals. A més de reduir la dependència energètica, permeten generar ingressos addicionals i millorar la resiliència del territori.
2. Producció de biofertilitzants i millora dels sòls
Els digestats, el biochar i el compost derivats de residus orgànics poden substituir parcialment fertilitzants minerals, contribuint a la millora de la matèria orgànica del sòl i al tancament de cicles de nutrients a escala local.
Aquest enfocament redueix costos per als agricultors i disminueix la petjada de carboni associada a inputs externs.
3. Nous models de negoci rurals basats en economia circular
La simbiosi agroindustrial obre la porta a nous serveis i activitats econòmiques: logística de subproductes, plantes de tractament compartides, innovació en biotecnologia, producció de biofertilitzants o serveis de gestió integral de recursos. Aquestes iniciatives generen ocupació qualificada i afavoreixen l’arrelament territorial.
4. Biopolígons
Un model de desenvolupament econòmic al lloc on es generen els recursos i a prop del mercat de consum, a través de processos de biotecnologia i gestió de residus i subproductes orgànics, que atreu inversions i talent i estimula la innovació rural.
5. Descarbonització i resiliència territorial
L’aprofitament local de recursos orgànics redueix emissions associades al transport, substitueix combustibles fòssils i millora l’autosuficiència energètica. A més, enforteix la resiliència dels territoris rurals davant la volatilitat dels preus energètics i dels fertilitzants.
Condicions habilitadores per impulsar la simbiosi agroindustrial
Una de les principals barreres a l’hora d’implementar estratègies de simbiosi per fer un ús eficient dels recursos és no saber per on començar. Els territoris rurals són rics en recursos orgànics, moltes vegades mal gestionats i, per tant, amb grans oportunitats de negoci. Tanmateix, com es va posar de manifest durant el Congrés, aquests mateixos territoris sovint no disposen de recursos tècnics ni de capacitats per identificar-los i activar-los.
Cal dotar els municipis i les entitats gestores del territori d’eines i recursos per començar, així com enfortir les capacitats dels seus equips per entendre i aprofitar aquestes oportunitats.
El primer pas és conèixer de què es disposa i què es pot fer amb això. Aquest enfocament coincideix amb la metodologia habitual dels projectes de simbiosi industrial:
- Fase 1. Conèixer i mapar els recursos disponibles.
- Fase 2. Analitzar impactes i oportunitats.
- Fase 3. Implementar les sinergies identificades.
Aplicar aquesta metodologia al desenvolupament rural té tot el sentit, ja que permet estructurar el procés, prioritzar accions i reduir riscos en la posada en marxa d’iniciatives col·laboratives.
Una palanca per al desenvolupament rural
La simbiosi agroindustrial no s’ha d’entendre únicament com una eina ambiental, sinó com una estratègia de desenvolupament econòmic territorial. Permet transformar problemes de gestió de residus en oportunitats productives, generar ocupació de qualitat i millorar la competitivitat dels municipis rurals.
Una de les conclusions que m’enduc del congrés és que el repte no és tant la disponibilitat de recursos, sinó la capacitat d’articular-los mitjançant models col·laboratius. Des de la simbiosi industrial, tenim l’oportunitat de connectar actors, tancar cicles i activar solucions locals que contribueixin a la transició ecològica i a la revitalització del medi rural.
I com va dir Manuel Campo Vidal, “Ni buida, ni buidada: Espanya Rural Viva”
