Reptes a l’hora de seleccionar materials circulars

12 de maig de 2026

avatar simbiosy

Simbiosy

Desafíos al seleccionar materiales circulares

Taula de continguts

  1. Què és un material circular?
  2. Criteris circulars de selecció
  3. Criteris tècnics i de mercat
  4. Aprenentatges a l’hora de seleccionar materials circulars

Alguna vegada heu hagut de seleccionar “materials circulars”?

Amb la informació disponible avui dia i la gran quantitat de materials que van apareixent, en teoria no sembla gaire complicat. Però, a la pràctica, implica tenir en compte una gran quantitat d’informació alhora i prendre decisions tècniques, econòmiques i de disseny que no sempre estan alineades.

Avui volem compartir amb vosaltres algunes reflexions i criteris sobre “Com seleccionar materials circulars” que hem après de la nostra última selecció (per al sector del moble, en el marc del projecte europeu “Francesca”).

Què és un material circular? 

El primer pas és definir amb claredat què entenem per “material circular”.

Un material circular és tot aquell que contribueix a la circularitat del producte al qual es destina, és a dir, que permet mantenir el màxim valor dels recursos dins de l’economia durant el màxim temps possible, afavorint la reducció de residus i l’ús eficient de les matèries primeres. I això es tradueix en tres grans principis:

  • Que provingui de fonts renovables, sanes o matèries primeres secundàries.
  • Que permeti cicles de reutilització, reparació o reciclatge d’alta qualitat al final de la seva vida útil.
  • Que sigui segur per a la salut humana i l’entorn.

Criteris circulars de selecció

Busquem materials circulars, per la qual cosa els criteris de cerca i selecció han d’estar alineats amb la definició anterior i amb els conceptes generals d’economia circular. Seguint els tres punts de la definició anterior, tenim:

Fusta i residus forestals com a materials circulars

Materials renovables i/o reciclats

Aquí ja ens trobem amb diversos criteris que se solapen, la importància relativa dels quals dependrà, alhora, d’altres criteris econòmics i de mercat:

  • Contingut biobasat o compostable
  • Contingut reciclat o material secundari
  • Baix impacte en carboni i aigua: eficiència energètica i de recursos en la producció del material

Materials dissenyats per durar

Els criteris de durabilitat estan molt vinculats al disseny tant del material en si com del producte al qual es destina. No n’hi ha prou que el material sigui biobasat o reciclat; importa com es combina amb altres materials, quins adhesius conté, laminats o recobriments que compliquen el reciclatge posterior.

  • Reciclabilitat o biodegradabilitat: potencial tècnic per tornar al cicle productiu.
  • Durabilitat: capacitat de mantenir el rendiment al llarg del temps, reduint la necessitat de substitució.
  • Reparabilitat i manteniment: facilitat per ser intervingut sense comprometre’n la integritat.
  • Desmuntatge: possibilitat de separar-se d’altres components per facilitar-ne la recuperació.

Materials “sans”

  • Absència de substàncies tòxiques o perilloses
  • Seguretat per a l’usuari i el seu entorn
  • Estratègia de fi de vida: compatibilitat amb sistemes de recollida i logística inversa

Criteris tècnics i de mercat

A més dels aspectes de circularitat, els materials han de complir requisits tècnics i estàndards de qualitat, així com respondre a condicions reals de mercat. Cal tenir en compte que:

  • Els materials biobasats o reciclats no sempre poden tenir un subministrament a gran escala.
  • Poden dependre de cadenes de subministrament emergents.
  • O poden tenir un grau de maduresa comercial baix. Per a aquests casos, se sol utilitzar el concepte CRL (Commercial Readiness Level) o nivell de grau de desenvolupament comercial, de manera similar als TRL (Technology Readiness Level) utilitzats en recerca i desenvolupament tecnològic.
  • Les propietats físiques poden variar entre lots (per a moltes aplicacions això és indiferent, però per a d’altres és crític). L’existència de certificacions tècniques i de qualitat, en cas que siguin requerides, són criteris decisius.
  • Poden requerir maquinària especial o alentir la producció, cosa que per a petites noves produccions no afecta, però que en instal·lacions grans i automatitzades pot resultar crítica.
  • El preu també és un factor crític, però es poden dissenyar estratègies i models de negoci que permetin assumir els, sovint, increments de preu dels materials “circulars”.

Aprenentatges a l’hora de seleccionar materials circulars

Seleccionar materials circulars continua sent un repte. A partir de la nostra experiència, aquests són alguns aprenentatges clau:

  1. El context del producte ho condiciona tot. Tot depèn de per a quin producte i per a quin tipus d’indústria: com menys regulat estigui el producte final (p. ex., un material de càrrega en construcció està molt regulat) i com més petit sigui el procés de fabricació, més senzill és introduir materials circulars de manera tècnica i econòmicament viable (amb grans beneficis ambientals i socials).
  2. Molts materials circulars encara es troben en fases primerenques de mercat. Sovint, es tracta de solucions innovadores amb capacitat productiva limitada i estructures comercials encara en desenvolupament, fet que dificulta la seva adopció per part de grans fabricants.
  3. La disponibilitat i l’escalabilitat són factors crítics.
    Un material tècnicament adequat pot no ser viable si no existeix una capacitat de subministrament estable o suficient per a la producció industrial.
  4. Dependència de cadenes de subministrament emergents.
    Els materials circulars solen recolzar-se en noves cadenes logístiques que encara no estan completament consolidades, fet que introdueix incertesa.
  5. Maduresa comercial limitada.
    L’ús del concepte CRL permet estimar el nivell de desenvolupament del material i la seva capacitat real d’implantació industrial.
  6. Variabilitat en les propietats del material.
    Especialment en materials reciclats o biobasats, poden existir diferències entre lots que resulten irrellevants en alguns usos, però crítiques en d’altres. Les certificacions tècniques prenen aquí una importància especial.
  7. Compatibilitat amb els processos productius existents.
    Alguns materials requereixen ajustos en maquinària, eines o paràmetres de fabricació. En entorns altament automatitzats, aquests canvis poden suposar una barrera important.
  8. Impactes associats a la procedència de les matèries primeres.
    Part dels materials biobasats provenen de regions allunyades, cosa que pot augmentar els impactes del transport i generar incertesa en el subministrament.
  9. Manca de dades ambientals fiables.
    Molts materials circulars encara no disposen d’informació ambiental robusta, fet que dificulta comparacions objectives entre alternatives.
  10. El preu continua sent un factor determinant.
    Els materials circulars poden implicar costos superiors, especialment en fases inicials. Tanmateix, es poden desenvolupar models de negoci i estratègies de disseny que absorbeixin aquest diferencial.
Planta de tractament d’aigua. Aigua com a material circular.

En general, i a tall de conclusió general, els materials circulars encara requereixen un MERCAT DE CONSUM que justifiqui la inversió en certificacions i automatització de processos per garantir la provisió a preu de mercat. És un problema d’economia d’escala i una oportunitat per a l’escalat.

I, com sempre, cal una VISIÓ SISTÈMICA: no n’hi ha prou amb substituir un material: cal considerar el disseny, el desmuntatge, el manteniment, la logística i el fi de vida com a part de la mateixa decisió.

  • Quins reptes us heu trobat vosaltres?
  • Heu treballat amb materials circulars?
  • Què prioritzeu: rendiment o circularitat?

Simbiosy